divendres, 11 de desembre de 2015

Taller Brossa

Fa pocs dies vaig fer el taller "Twittera Brossa" organitzat per la Fundació Brossa a l'encantadora llibreria Calders, un racó privilegiat de Barcelona.

L'experiència va consistir en 6 exercicis que calia resoldre amb certa rapidesa i penjar a la xarxa, concretament a twitter. Tot plegat va resultar força estimulant.

----------------------------

Aquestes són les diapositives que ens van passar que contenen els exercicis.

1. Escollir un vers de Brossa i acabar-lo















Resposta:
Paraula
suprema vibració
alhora
tan distant a l'acció.


2. Escriure un diàleg entre els dos personatge

Resposta:
- Tu ets la meva fi?
- Jo sóc el teu destí! Vols venir amb mi?
- Prefereixo quedar-me aquí.


3. Intervenir en el context més immediat i alterar-lo d'alguna manera.
















Resposta:














4. Intevenir en el context més immediat i alterar-lo d'alguna altra manera.
















Resposta:














5. Escriure un relat inspirat per aquest imatge.

















Resposta:
Sola, eres tan bonica!
Però quan t'ajuntaves amb les altres
sols eres una més
dins aquella estranya multitud.


6. Creació d'un poema-domino entre tots els participants















Resposta:
"Brossa, brossa a l'ull! Ull de llebre. Llebre cega, cega d'amor. Amor a la inspiració "
"Nit creativa, creativa ment. Ment absorta? absorta amb temps. Tens tens. Tens temps aquesta nit?"

dimarts, 1 de desembre de 2015

MNAC, Col·lecció d'art modern

José Lahuerta explicava la setmana passada al MACBA com es va replantejar la col·lecció d'art modern del MNAC, ara fa uns dos anys, dins el marc del "curs de Comissariat i Gestió d'exposicions" organitzat per ACCA (Associació Catalana de Crític d'art).

La taula mostra de forma esquemàtica els plantejaments que ens va explicar Lahuerta.



Reflexions personals

Aquest canvi d'orientació és simptomàtic de l'època que vivim.
Si en la modernitat l'home creia en una evolució de la història, en la superació d'una època anterior, en un progrés lineal cap a un fi; a partir de la postmodernitat es creu que la realitat és una multiplicitat de petits fets aïllats. La realitat no és una seqüència única i lineal, sinó que és una visió calidoscòpica.

El plantejament que ens ofereix el MNAC de la col·lecció podria beure de fonts teòriques com la de Gianni Vattimo (filòsof i polític italià de la postmodernitat) quan diu que la història són petits relats, són com dialectes, i que no existeix una gran llengua.

Aquesta forma d'estructurar la col·lecció d'art modern posa de manifest la voluntat d'explicar la pròpia realitat sense tenir la necessitat d'encaixar dins unes categories canòniques que no li són pròpies. Alhora, dins les categories que són pròpies de l'art català, com el modernisme i noucentisme, s'evidència l'interès de mostrar la diversitat i riquesa d'aquestes.

dilluns, 23 de novembre de 2015

M'he fet gran

M’he fet gran amic i he deixat d’esperar aquell gest amable, 
aquella paraula falaguera que tant vaig desitjar. 
La pedra angular, on passàvem hores mortes fent precaris equilibris 
per entendre’ns, ha caigut. 
Les nostres sensibilitats volubles, constatant ferides en dies massa llargs,
ja no hauran de patir. 

M’he fet gran amic i en el meu rostre es dibuixen fines línies ondulades
mentre que tinys de colors ja no poden amargar l’inevitable fet que, 
m’he fet gran amic. 

Però mentre el meu cos s’erosiona a poc a poquet, 
el paisatge s’amplia, l’ànima s’asserena, la ment és més lliure
i jo cada vegada sóc més feliç.

dimecres, 16 de setembre de 2015

Festa del Grafisme 2015 / W. Benjamin

Aquest cap de setmana festa del grafisme a Portbou! Una trobada lúdica amb xerrades, concerts, tallers, exposicions... per a dissenyadors, il·lustradors i curiosos en general... Si t'interessa consulta al web per veure el programa d'activitats: http://www.festadelgrafisme.org
-----------------------
Exposició sobre W. Benjamin
Aquest cartell forma part de la mostra col·lectiva que es podrà veure, durant la festa, commemorant els 75 anys de la mort de Walter Benjamin en aquesta població.



En el Cartell he explorat la manera com aquest filòsof alemany entenia el concepte d'història. 
Per W. Benjamin la història és la història dels vençuts, és una ruïna sobre ruïna, és un allunyament del paradís perdut. Només podem obtenir coneixement observant el passat, el futur no existeix.

De forma molt bonica i visual en la tesi 9 de la seva Tesis del concepte història parla de l'Àngel de la història i diu com aquest "ha girat el seu rostre cap al passat, on nosaltres veiem una cadena de dades, ell veu una catàstrofe única que amuntona incansablement ruïna sobre ruïna", i més endavant continua explicant com aquest Àngel  “l’arrossega irresistiblement un huracà cap al futur, el qual li dóna l’esquena mentre el cúmul de ruïnes creix davant seu fins al cel. Aquest huracà és el que nosaltres anomenem progrés.”

Per W. Benjamin vinculat al "materialisme històric" de Marx i per tant, crític amb el sistema capitalista, l'història s'entén com un "avançar-retrocedir" simultanis, ja que per una banda hi ha un progrés tecnològic, industrial, organitzatiu, però alhora, un allunyament de les velles promeses de liberté, égalité, fraternité

dijous, 16 de juliol de 2015

Donar i rebre

Quan donava amor, no era desinteressadament, esperava rebre el mateix. "Donar i rebre" repetia constantment. Ella argumentava que volia relacions equilibrades (tant de parella com d'amistat), però sé del cert que a vegades, es preguntava a si mateixa, si no era prou generosa per donar sense esperar res a canvi.

Per altra banda i contra tots els seus arguments, sovint s'envoltava d'homes que, tot i ser interessants des d'un punt de vista antropològic, només feien que mirar-se la punta del prepuci del seu propi penis, des de diferents perspectives. El món començava i s'acabava allí mateix. La resta d'humans eren accessoris útils per mirar i admirar la grandesa, duresa i inclinació de tan poderós i apreciat membre.