dijous, 23 de desembre de 2010

divendres, 19 de novembre de 2010

divendres, 12 de novembre de 2010

Sàvia vellesa


(Clicar damunt la imatge per ampliar)

Hola amics avui us presento "Sàvia vellesa", una exposició fotogràfica que relaciona la gent gran amb els seus sabers remeiers.
L'expo l'hem fet entre: Montse Argerich, Xavier Calm, Mercè Serra, Jordina Tió i Mercè Rocadembosc.

La podeu veure a la Sala d'Art Mil·lenari aquest novembre i desembre.
Pl. del mil·lenari 2, 1r. Vic.
Obert feiners matí i tarda i dissabtes de 9 a 12.
No t'ho perdis! entrada lliure

Agraiments: A tot els àvis entrevistats per la seva amabilitat, a la Maribel i el Robert per la seva implicació i a tota l'organització de la sala per obrir-nos les portes.

divendres, 15 d’octubre de 2010

Cau

Et cau, cau i recau,
et cauen per totes bandes!
Cauen les fulles, els cabells, les ciutats,
les Borses i els meteorits extraviats.
Cauen 7 pometes d'un pomer.

Et cau la baba i no et fa cas,
et cau bé, no saps per què,
en cau una de grossa!
Et cauen els pits i et pesa el cul,
et cau a terra, es vessa tot,
et cau la cara de vergonya!

Cau una llàgrima i s'estampa contra el terra,
caus presoner de la teva propia misèria.
Cau el teló:

S'ha acabat la funció.





Correcció txt: Xavier Faraudo. Imatge: Sr. Murphy

diumenge, 26 de setembre de 2010

Sense títol






"Si basta un solo cabello para atar mi voluntad, sin que haya necesidad de echarme cadena al cuello."
Luis de Góngora

divendres, 3 de setembre de 2010

Test de Rorschach

Dubto bastant de la fiabilitat del test de Rorschach per avaluar la personalitat d'algú, de fet, no sé si encara és un mètode utilitzat entre psicòlegs. No obstant, no deixa de ser un exercici plàsticament molt estimulant i atractiu per generar nou material.
I tu que hi veus?


Fig.0> Punt de partida


Fig.1


Fig.2

EXERCICI RORSCHACH
Agafa un full i taca'l amb pintura. Si no tens pintura a mà pots fer servir café, solis o qualsevol altra porqueria semilíquida que trobis a la nevera. Doblega el full uns instant per la meitat per fer simetrica la taca i deixa'l secar. Pensa el què et suggereix la taca i afegeix els mínis detalls perquè s'entengui la teva idea.

divendres, 23 de juliol de 2010

Un pacte

Va arribar puntual i amb pas ferm; tenia la mirada buida i el rostre pàl·lid. Se'm plantà al davant i, sense articular paraula, va obrir la bossa, va treure'n un paquet embolicat amb paper de plata —que bé podria haver-se confós amb un entrepà de fuet— i me'l va entregar. El vaig agafar, dissimulant les meves presses, i vaig preguntar-li si estava segur del pas que anava a fer. Li vaig comentar que no hi havia marxa enrere, que jo no estic per collonades, que un pacte és un pacte i que no es pensés que seria com el de l'Estatut. Em va respondre amb un "sí" rotund, ple d'orgull i ambició, i se'n va anar.

Jo, roig d'entusiasme, vaig obrir el paquet lluent i vaig somriure complagut mentre em pentinava els pèls de la cua i contemplava aquella ànima encara fresca, que feia aquella oloreta tan bona d'il·lusió i cobdícia. Aquesta vegada havia resultat insultantment fàcil. Correcció txt: mefistofel.es




dimecres, 30 de juny de 2010

konvent.0

El mes passat amb la Montse, la Jordina i la Mercè vàrem participar a Konvent.0 amb la instal·lació "trans-fusió"(a baix a la dreta).


(Clicar damunt la imatge per ampliar)

Durant un cap de setmana a l'any l'antic convent de Cal Rosal (Berguedà) es transforma amb un espai multidisciplinari que acull tot tipus de propostes artístiques. L'espai és una passada, nostàlgic, màgic, inquetant... s'escolten remors d'altres èpoques, fa olor a decadència... i el fet que aquest any la temàtica gires entorn dels rituals feia que tot plegat tingués una atmosfera força terrorífica. De fet, no sabies s'hi algunes peces formaven part d'una instal·lació o del propi espai...

Per més informació de l'acte consulteu a la web del konvent i per més informació de Trans-fusió consulteu al blog de mim.

divendres, 4 de juny de 2010

La dona que estimava massa

El seu cos era tan gran com el seu cor i t'asseguro que això és dir MOLT. Els estimava massa, si és que es pot estimar massa. Ella ho donava tot, era així. Feia de l'amor la seva bandera i el defensava a tort i a dret. S'entregava a cada nova història amb passió renovada i... sempre trobava cada dropo! Petits homes parasitaris que li xuclaven l'energia i els diners, però ella això no ho veia fins que ja era massa tard...

Potser creia que tots els seus forats negres, que totes les seves ànsies existencialistes es saciarien amb l'amor d'ells, però mai no es saciaven i les seves històries sempre s'acabaven igual: alguna nit, després de que ells ja haguessin abusat massa de la seva generositat, quan havien agafat el son, ella s'atansava damunt d'ells i els abraçava amb un neguit desesperat mentre ells, mig adormits, lluitaven com insectes desvalguts per treure's les seves enormes grapes del damunt. Els abraçava amb una força brutal, estrenyent-los més, més, més i més cada vegada fins que l'alè d'aquells pobres bordegassos s'anava apagant paulatinament i un gemec mig ofegat posava fi a una altra història d'amor. Correcció txt: Judit Pons








...estrenyent-los més, més més i més cada vegada...

dijous, 3 de juny de 2010

Tallers oberts BCN 2010

Si encara no teniu plan per aquest cap de setmana animeu-vos a visitar "Tallers Oberts BCN 2010". Artistes i artesants obren les portes dels seus tallers.

A l'estudi, hem fet la gràfica sota el lema "Aquest any obrim més portes" ja que aquest any participen en aquesta proposta més barris (Ciutat vella, Gràcia i Sarrià -St. Gervasi).

Si voleu veure més peces aneu a la web de l'estudi Zona. I si voleu més informació sobre la jornada entreu a la web de tallers.



dimarts, 25 de maig de 2010

Happy flowers


(Clicar damunt la imatge per ampliar)
"Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera."
Pablo Neruda

divendres, 14 de maig de 2010

Presències


(Clicar damunt la imatge per ampliar)

De la sèrie presències que vàrem fer amb la Montse, em quedava aquesta foto al tinter...
Bon cap de setmana blocaires!

Imatge: Mercè Rocadembosc | Model: Montse Argerich

divendres, 7 de maig de 2010

Converses IV. Jordi Cantavella




CONILLETA BLANCA: Mariconàs, impotent de merda.
CONILL BEIGE: Ho sento no entenc què és el que m'ha passat.
CONILLETA BLANCA: Eunuc, tita curta
CONILL BEIGE: Et juro que és la primera vegada
CONILLETA BLANCA: I una merda.
CONILL BEIGE: Eh, no et passis.
CONILLETA BLANCA: Marieta, efeminat, desgràcia tova.
CONILL BEIGE: (emprenyat) Doncs mira, saps perquè no se m'aixeca la dolçaina?
CONILLETA BLANCA:...?
CONILL BEIGE: Doncs perquè et canta la carxofa. Ho sento, si no hi ha higiene no hi ha sexe. Com pots pretendre que jo fiqui el nas en aquest avocador infecte? Porca! Marrana!
CONILLETA BLANCA: (es posa a plorar) Mentida!
CONILL BEIGE: Què collons mentida! Quan va ser la darrera vegada que vas passar pel bidet?
CONILLETA BLANCA: Home, ara que ho dius...
CONILL BEIGE: Ni t'en recordes.
CONILLETA BLANCA: (envermellint) És que...
CONILL BEIGE: Ho veus? Tu demanes molt sense donar res a canvi
CONILLETA BLANCA: Molt bé, ara mateix vai al bidet a rentar-me la maduixa i a pefumar-me-la si cal. Però quan surti vull trobar-me amb un amant de primera. Aleshores no tindràs excusa.
CONILL BEIGE: Glups.
CONILLETA BLANCA: Glups?
CONILL BEIGE: Es que...
CONILLETA BLANCA: És que què!!
CONILL BEIGE: És que tinc una amant, i ara mateix no puc!
CONILLETA BLANCA: (plorosa) Qui és ella? Qui és ella?
CONILL BEIGE: (avergonyit) La Vanessa.
CONILLETA BLANCA: La conilleta d'índies?
CONILL BEIGE: Sí.
CONILLETA BLANCA: (pensativa) Ah, caram!
CONILL BEIGE: No t'enfades.
CONILLETA BLANCA: Saps que... umm, aquesta paia sempre m'ha donat morbo... podríem... tots tres...
CONILL BEIGE: (alleugerit i il·lusionat)
Ara mateix la truco!!!
CONILLETA BLANCA: Val, però deixa'm que abans passi pel bidet, ara m'has fet agafar complexe.
CONILL BEIGE: No cal, dona, era un contraatac. Tranquil·la que et fa olor a roses.

Mentre al CONILL BEIGE agafava el telèfon, la CONILLETA BLANCA va observar tota satisfeta con la tenora del seu amant començava a augmentar de calibre.

..........................................................................................................................
El diàleg de "Converses 4" és de l'escriptor Jordi Cantavella. Un tio amb "xispa"! Podeu trobar-lo al web i consultar la seva obra o espiar-lo al facebook.
El Cantavella és un dels capitans de L'Astrolabi, un bar petit i acollidor de Gràcia (BCN), amb una agitada vida cultural. Moltes gràcies Jordi!
..........................................................................................................................
foto: Rokins

dilluns, 3 de maig de 2010

La boca de la ciutat


(Clicar damunt la imatge per ampliar)

Opaca, repetitiva, grisa, sorollosa, exessiva.
He sentit el teu alè amaneçant darrera el meu clatell.

divendres, 23 d’abril de 2010

Feliç St. Jordi!

LA MIRADA DE L'ALTRE
Avui quan m'he llevat m'he vist molt millor.
La meva ment més fresca,
els meus pensaments més profunds,
els meus sentiments més nobles,
la meva voluntat més ferma,
la meva intuició més afinada.
Avui quan m´he llevat m'he vist molt millor.
La meva pell més fina,
la meva veu més clara,
els meus moviments més gràcils.
Avui aquest matí,
he vist com els meus defectes més tèrbols
es convertien en petites fragilitats adorables.
I es que avui quan m'he llevat,
m'he vist amb els teus ulls!


dilluns, 12 d’abril de 2010

Converses III. Sardurní Vergés



OG (Ou de gallina)

OX (Ou de xocolata)
OG: ...que per què sóc millor que tu? Doncs perquè sóc l’original. Sóc pur, sóc natural, un model a seguir.
OX: Et trobo primitiu. Vas despullat. Una deshonra per la nostra espècie. Fixa’t en l’elegància del meu vestit...
OG: Un embolcall extravagant per a una imitació grollera. Has de cridar l’atenció dient que portes sorpresa. Si no fos per mi no existiries.
OX: La teva la closca és massa fina. La meva aguanta més. No hi ha dubte: sóc un model superior. I no és per ofendre, però vas néixer pel cul d’una gallina...
OG: I tu no tens ni mare. No has sentit mai l’escalfor d’un cos agombolant-te. Et va crear una màquina!
OX: Jo aguantaré les formes fins al moment fatal. A tu et poden fregir: faràs el ridícul eixarrancat a dins d’una paella.
OG: Doncs saps què et dic, moreno embolicat? Que en una cosa sí que ens assemblem. Ens uneix un mateix destí.
OX: ...
OG: A tots dos se’ns menjaran en un obrir i tancar d’ulls, i en poques hores viatjarem claveguera avall.
OX: Sí sí... però mentrestant... sóc jo qui fa patxoca.

..........................................................................................................................
L'autor del diàleg de "Converses 3" és Sadurní Vergés que, el podeu visitar a distopies, un bloc d'interès cultural, pensatiu, informatiu i crític. Moltes gràcies Sadurní, ben retrobat!
..........................................................................................................................
foto: Rokins

dimecres, 31 de març de 2010

Converses II. Ramón Erra





Una tarda d'aquelles...
PSP: I no et fa mal quan et donen corda?
SOLDADET: Doncs no, m’encanta. Ram, ram, pataplam... Fa pessigolles... però me’n donen tan poques vegades! Em passo els dies al cul de la caixa de les joguines, perquè a la canalla ja no els ve de gust jugar amb mi. És avorrit. Massa pau! I a tu, et fa mal quan et connecten la bateria?
PSP: Ui no. Fiu, fiu, fiiiiu... Enrampa una mica, però ja està. El problema és que la canalla no para amb mi. Em connecten hores i hores. Al final carrega massa! A mi, precisament, m’encantaria reposar uns quants dies al fons de la caixa de les joguines...
SOLDADET: Sempre hi ha aquella tarda de trons i llamps, que se’n va la llum...
PSP: Sí. Sempre hi ha una tarda d’aquelles! Fiu, fiu, fiiiiu... em deixaries la clau de donar corda, és que m’encantaria provar aquestes pessigolles? I, si vols, et convido a entrar a la meva pantalla...
SOLDADET: La clau te la deixo, però entrar jo a la pantalla no. Ui no. Ram, ram, pataplam... m’estimo més morir-me d’avorriment que quedar tancat rere un vidre.
PSP: Tu t’ho perds...rere el vidre viuries per sempre!
SOLDADET: Menys quan fes una tarda de trons i llamps... ja saps, una tarda d’aquelles...

..........................................................................................................................
"Converses 2" és una col·laboració amb l'escriptor Ramón Erra que, podeu trobar-lo a el camp de l'erra, un bloc miscel·lani i reflexiu farcit de petites observacions que giren entorn "d'uns temps trasmudats"
Un plaer Ramón!

..........................................................................................................................
foto: Rokins

divendres, 26 de març de 2010

Converses I. Salvador Macip

Avui inicio la sèrie "Converses". Aquest treball es forma amb la col·laboració d'un escriptor que dóna veu a una imatge que, prèviament, li he passat.
L'escriptor interpreta lliurament la imatge i l'enriqueix amb amb el seu text, donat-li nous significats.



La bella i la bèstia
- Deu ser aquest to bronzejat que tinc, llavors.
- No.
- Que et puc protegir de qualsevol que et vulgui trepitjar?
- Tampoc.
- Que tot el que em manca en sofisticació ho supleixo amb solidesa?
- Fred, fred...
- Doncs no entenc per què t’agrado. Potser és que et va el meu aire tirant a rústic?
- No, no, no!
- Mira, em rendeixo. Què fa algú com tu enamorada d’algú com jo?
- Però si és molt fàcil, babau! A la pell dus gravades les marques de tot el que has viscut. Si són una indicació de tot el que et queda encara per viure... qui no voldria passar la resta dels seus dies amb tu?

..........................................................................................................................
"Converses 1" arrenca amb un diàleg del científic i escriptor Salvador Macip que, podeu trobar-lo a bloguejat, un blog d'opinió i actualitat, inquiet, curiós i fresc. Moltes gràcies Salvador!
..........................................................................................................................
foto: Rokins

dilluns, 22 de març de 2010

Festa fanzine Papermind

El passat dijous vàrem presentar a la galeria "Visions" de Gràcia (BCN) el fanzine Papermind núm. 16. Aquesta vegada amb cara nova: nou pack, una caixeta de cartró i proposant tema, "las apariencias". Les peces, com sempre, molt diferents (serigrafies, fotocòpies, fotos, il·lustracions...)

L'assistència va superar les previsions i les Moritz van desaparèixer molt ràpid... ejem... El mural de cares per personalitzar el "Sr. Papermind" va ser molt concorregut i va quedar bastant simpàtic.

Gràcies a l'Areceli per la seva col·laboració i als grups que van tocar a la festa: Boris Michael, Sagrada Familia, Jordi Santos.

Gent i ambient

(Clicar damunt la imatge per ampliar)

Participants del núm. 16_ Meritxell Duran, Albert Cano, Anabel García, Sara Landeira, Lluis Serra, Francis Rebollar, Mª de Castellarnau, Christina Pfeifer, Mercè Rocadembosch, Pere Alvaro, Marta Puigdemasa, Xavi Boronat, Kosmas Sidiropoulos, Pilar Sola, Maria de Gibert, Júlia Solans, Nadia Pastor, Marta Vallejo, Alvaro Sobrino, Beatriz Navarro, Carles Murillo, Sagrada Familia, Boris Michael, Jordi Santos, Josep Roca, Marcel F, Judit Reig, Sara Santos, Juan Cardosa, Ana Dominguez, Retina & Retinette.

divendres, 19 de febrer de 2010

Presències



Hem renovat el blog de mim. Endavant!
Collages i text: Rokins | Model i selecció musical: Montse Argerich
Idees i attrezzo: Mim |

dimecres, 3 de febrer de 2010

"Sirenas de mercado"


(Clicar damunt la imatge per ampliar)

La Marta Vallejo ha obert un blog fa poquet de petits i suggestius relats.
Els amics del fanzine Papermind hem col·laborat il·lustrant-ne alguns.
Aquesta és la meva aportació pel relat Sirenas de mercado.

dimecres, 27 de gener de 2010

Tarragona

















El mes passat vàrem estar treballant en la nova imatge de T. de Tarragona.
Voliem mostrar la part més pròxima de Tarragona i alhora potenciar el seu passat històric.
Per veure el projecte més profundament logo, aplicacions, memòria virtual... consulteu la web de zona.
© zona. Idea Original Juan.

dilluns, 4 de gener de 2010

Obsequi-poema

Per començar l'any, un desig....









Un cartutx em serveix de contenidor per posar un missatge de pau.
Alterem el significat del cartutx, passem de la mort a la vida...
L'objecte té un factor sorpresa. Qui rep el cartutx ha d'obrir el pack i estirar el fil per descobrir el missatge.